HISTORIA

FUNDACIÓ DE LA S.D.FORMENTERA

DÈCADA DELS SETANTA

Les gestions per a la creació d’una entitat amb estatuts les va iniciar el capellà de Sant Ferran, Josep Costa Guasch, en els anys 1966-67. Encara sense un club oficial, va motivar molts joves de Formentera a jugar a futbol i, fins i tot, es varen arribar a crear petits equips. No va ser, però, fins el 7 de setembre de 1971, quan va sorgir la primera junta directiva, any de la fundació del club. El seu president va ser Antoni Torres Torres, i la junta directiva estava formada per Hilari Serra Mayans, Josep Marí Serra, Antoni Tur Mayans, Josep Serra Ferrer, Francesc Ferrer Ferrer, Jaume Costa Juan, Joan Mayans Mayans, Àngel Costa Juan, Josep Torres Juan, Joan Ferrer Castelló i Joan Marí Costa. Els delegats nomenats varen ser Josep Costa Guasch, Miquel Campillo Torres. En aquesta primera junta es va acordar la inscripció de la Societat Deportiva Formentera en la Federació Balear de Futbol i la participació en la lliga d’afeccionats d’Eivissa en les categories de primera regional i juvenils (la categoria d’infantils no es va incorporar fins la temporada 1979/80). El domicili social de la nova entitat esportiva era a la casa parroquial de Sant Ferran i es va proposar com a camp d’esports un terreny situat a la finca d’en Joan des Pla, a Sant Ferran. Va ser utilitzat com a tal fins el 30 de setembre de 1973, any en què es va inaugurar el nou camp d’esports, situat a can Pere Blai a Sant Francesc Xavier, amb un partit oficial de lliga contra el Sant Rafel. Es va acordar que l’equipatge de la S.D. Formentera seria pantalons negres, camiseta vermella i calces negres. Un equipatge que s’ha mantingut fins dia d’avui. El primer entrenador de l’equip formenterer va ser Josep Costa Guasch. A nivell esportiu, les majors fites assolides per aquest club en la dècada del setanta va ser Campió Lliga d’afeccionats d’Eivissa en la temporada 1977-78, Subcampió d’Eivissa i Formentera i ascens a Tercera Divisió Balear en la temporada 1978-79. Fins aquell moment, aquesta va ser la campanya més brillant del club, que tenia com a entrenador Enrique Sáez. En la temporada següent 1979-80 la S.D. Formentera va participar en la lliga de Tercera Divisió, on destacaven jugadors com Josep Marí de la Fuente “Pepín”, Josep Joan Torres “Campanitx”, Antoni Torres Ferrer “Paia”, Eduardo Costa Torres “Paciències” o Joan Mayans Escandell “Pereira”, entre d’altres. Una altra data important en la primera dècada d’aquest club va ser l’11 de maig de 1975. El Camp Municipal d’Esports va acollir l’enfrontament entre un Formentera reforçat amb jugadors d’Eivissa que es va enfrontar amb el Borussia Monchengladbach. Va ser precisament en aquest partit quan el jugador alemany Berti Vogts, va proposar la creació d’un campionat internacional juvenil i que tenia com a trofeu simbòlic una copa, el Trofeu Formentera. La primera edició del torneig juvenil es va celebrar els dies 5 i 6 de juny de 1976. Hi participaren el Borussia, Colònia, Reial Mallorca i S.D. Formentera. Aquest torneig es va repetir tretze edicions més però en diferents èpoques i hi varen participar equips d’Alemanya, Itàlia i Espanya.

ANYS VUITANTA I NORANTA

En les dècades dels anys vuitanta i noranta varen ser uns anys d’estabilitat en el club, fent feina en el futbol base i seguir organitzant tornejos internacionals de futbol. En la temporada 1990-91 la S.D.Formentera es va proclamar campiona insular de la lliga regional d’Eivissa i Formentera. Va ser una temporada històrica pel club. Aquell equip dirigit per Pep “Pujolet” i Alfonso Moreta va arrasar en la lliga regional i va participar en el play-off d’ascens a Tercera Divisió Balear. En aquesta eliminatòria es va enfrontar al Constància, Pollença i Llosetenc, però no va tenir èxit i no va poder pujar de categoria. La temporada 1992-93 va ser una lliga apassionant. L’equip formenterer, que en aquell moment dirigia Jaume Ramis “Isidro”, va lluitar fins al final amb el Sant Rafel per fer-se amb el campionat. La S.D.Formentera va encadenar 11 victòries consecutives en els darrers partits i es va proclamar campiona de lliga gràcies una victòria a casa en la darrera jornada contra l’Hospitalet per un contundent 6-1. Aconseguí, d’aquesta manera, una nova oportunitat de jugar a Tercera. En la lligueta d’ascens li va tocar lluitar amb el Recreatiu de Victòria, Montuïri i l’Espanya de Llucmajor. Va ser un play-off molt igualat i el Formentera va ser equip de Tercera fins els darrers minuts de l’últim partit contra Victòria. Els roig i negres guanyaven per 0 a 1. Però, en el minut ‘88 de partit el Victòria va aconseguir l’empat 1-1 i passat el ‘90, ja en temps afegit, va marcar el 2-1 definitiu deixant cap possibilitat al Formentera de pujar de categoría. Els noms més destacats d’aquell equip eren Vicent García, Jaume Ferrer, Vicent Mayans, Pep Ferrer “Sala”, Paco Cabezuelo, Jesús Marí, Juanjo Verdera, Antoni Ferrer “Toni 13”, José Antonio Muñoz, Vicent “Botigues”, Blai Mayans i Vicent Pins, entre d’altres. Uns anys més tard, a la temporada 1999-00, el nostre equip va disputar la lligueta de 1ª regional. Era una lligueta que jugaven els equips d’Eivissa i Formentera que no havien quedat entre els 4 primers en liga regular. Aquesta lligueta la va guanyar el Formentera i va disputar, sense èxit, el campionat de Balears contra el Collerenc, que havia quedat campió de la lliga 1ª regional de Mallorca.

DE 2000 A 2007

La dècada de 2000 varen ser uns anys de transformacions en l’entitat. La S.D. Formentera ja estava consolidada com a club i seguia exercint la tasca de formació de jugadors en el futbol base. El primer equip militava en la lliga regional preferent però sense aconseguir èxits destacats. Es va mantenir en aquesta lliga insular entre les Pitiüses durant uns quants anys sense aconseguir l’ascens a Tercera Divisió, una fita que només s’havia aconseguit en la temporada 1978-79. Es continuaven celebrant campionats internacionals de futbol en les categories inferiors, fet que motivava els joves de l’illa a practicar aquest esport. A partir de l’any 2004, la S.D. Formentera va entrar en una dinàmica negativa. Varen ser uns anys difícils per al club. No hi havia motivació per part dels joves, els aficionats a penes acudien al camp els dies de partit i alguns dels entrenadors varen deixar els seus equips. De fet, l’any 2007 la junta directiva va ser dissolta.

DE 2007 A 2012

El 2 de setembre de 2007, una gestora es va haver de fer càrrec del club fins que es convoquessin unes eleccions per escollir un nou president i un nova junta directiva. Aquesta data va ser el 12 d’abril de 2008. Felip Portes va assumir la Presidència del club, que en aquell moment estava pràcticament enfonsat. Portes, ja formava part de la gestora que s’havia fet càrrec de l’entitat uns mesos abans. Aquest va ser el punt d’inflexió de la S.D. Formentera. La nova directiva es va trobar amb el repte de revertir la inèrcia negativa que el Formentera havia acumulat al llarg dels darrers anys. La dedicació altruista, però molt professional, que fa ver la Direcció es basava a aconseguir l’èxit esportiu, social i econòmic. La primera legislatura de Portes va estar marcada pel sanejament dels comptes del club i l’inici d’un projecte esportiu ambiciós per situar la S.D. Formentera en primera línia. En aquell moment la directiva va decidir apostar per tenir un primer equip fort i de referencia amb aspiracions de pujar a Tercera. Es varen fitxar uns quants jugadors que varen fer augmentar el nivell competitiu del nou Formentera. En la lliga regional d’Eivissa i Formentera el nostre equip, reforçat amb els nous fitxatges, no va tardar a donar bons resultats. Va ser de la mà d’un nou entrenador, Miguel Ángel Ruíz, que es va fer càrrec de l’equip a mitjan de temporada 2009-10. Concretament, en gener de 2010. En la temporada 2010-11 el Formentera ja era un equip de referència i va quedar subcampió de la lliga regional de les Pitiüses. El públic, a poc a poc, tornava a acudir a les graderies del camp i s’il•lusionava amb el nou equip competitiu. Cada vegada més la S.D. Formentera era més mediàtica. El primer gran èxit esportiu de la nova directiva va arribar a la temporada 2011-12. Es va proclamar campió de lliga d’Eivissa i Formentera, i tornava a jugar una eliminatòria d’ascens a Tercera Divisió després de molts anys. Va passar de primera ronda contra el Xilvar. En segona ronda, l’equip de Miguel Ángel Ruíz va quedar eliminat contra l’Andratx. Però el fet d’haver quedat campió de lliga li donava l’oportunitat d’una repesca. Encara hi havia possibilitats. Quedava una plaça a Tercera que havia deixat buida el Binissalem, que paral•lelament al Formentera, jugava l’ascens a 2a B contra el Reial Madrid C i el va superar. Per tant, era el moment del Formentera. Aquella repesca, però, no es va arribar a jugar per què l’equip que s’havia d’enfrontar al nostre es va retirar. La qual cosa va significar l’ascens directe de la S.D. Formentera a Tercera Divisió. DE 2012 A 2016 La segona legislatura de la directiva que presidia Felip Portes va ser continuista de la planificació esportiva que s’havia iniciat ja al 2007, quan la gestora es va fer càrrec del club. A més, varen ser els anys de més projecció de la S.D. Formentera i quan arribaren els majors èxits per l’entitat. La temporada 2012-13 el Formentera era ja equip de Tercera. Es va fitxar un nou entrenador perquè donàs més professionalitat al projecte esportiu, va ser Lluís Elcacho, exjugador de primera divisió i entrenador consolidat. També es varen fitxar nous jugadors per tal de formar un equip amb garanties de mantenir-se a la categoria autonòmica. En aquesta primera campanya a Tercera l’equip va fer un paper excel•lent. Va quedar tercer en la lliga i es va classificar per primera vegada en la història en una eliminatòria d’ascens a Segona B. Aquesta fita va servir per situar a Formentera en el panorama esportiu nacional i ser un dels principals focus mediàtics de la premsa esportiva balear. En aquesta primera ronda de play-off va tocar jugar a Cantàbria, contra el Cayón, però no hi va haver sort i els formenterers varen caure en l’intent de pujar de categoria. Tot i haver perdut, l’afició estava absolutament al costat de l’equip i es va prendre aquesta eliminatòria com una festa, ja que gairebé ningú s’imaginava que la primera temporada a Tercera, en l’època actual, l’equip tengués aspiracions d’ascendir a Segona B. La següent temporada, 2013-14, el Formentera ja era un dels referents de la categoria balear. Un dels puntals al qual tots els equips miren amb respecte. En una temporada a tercera havia meravellat arreu dels camps que visitava. Aquella lliga la va jugar amb caràcter. Va acabar segon classificat i una vegada més, per al gaudi dels socis i aficionats, tornava a participar en un play-off d’ascens a Segona B. Aquesta vegada la S.D. Formenterra va arribar encara més lluny que la temporada passada. Contra tot pronòstic va superar les dues primeres rondes contra el Villarobledo (0-0 i 1-1) i la Montanyesa (2-0 i 3-1) respectivament. Passava a tercera ronda, que era la última per poder arribar a la següent categoria. Es va enfrontar al Eldense. El partit a casa va ser molt igualat es va empatar a zero. El partit de tornada es va disputar a Elda, on un gran grup de seguidors es va desplaçar amb l’equip. Era una oportunitat d’or per ascendir i ningú s’ho volia perdre. Però, el final de l’encontre va acabar amb el resultat de 2-1 a favor dels locals, quedant els formenterers a la porta de l’ascens. A partir d’aquí la imatge del Formentera ja era molt més sòlida. Ara ja sí era un equip potent i amb possibilitats de fer grans coses en el futbol. No només el primer equip va aconseguir resultats meravellosos. Els juvenils del club, entrenats per Gerard Garcés, també es proclamaren campions de la lliga insular i es classificaren per la lliga Nacional. Una altra fita mai aconseguida. La temporada 2014-15 va ser una campanya històrica. L’equip es va seguir reforçant i cada vegada més el nivell competitiu era més alt. A banda de fitxatges de jugadors també es promocionaven al•lots de la categoria juvenil, que aquell any competien en la lliga nacional. El Formentera es va proclamar campió de Tercera per primera vegada en la història. És el màxim trofeu aconseguit pel club fins aquell moment. Els aficionats estaven eufòrics i la Junta Directiva s’emocionava per la feina feta. Va tocar jugar de nou un play-off d’ascens a la categoria superior. Però aquesta ocasió, el fet d’haver quedat primer de la lliga només tenia per davant una ronda, amb opció de repesca si perdia. Va tocar el Peña Esport, de Tafalla, un rival molt dur que va guanyar l’eliminatòria. Per tant, quedava encara una altre opció. Va ser davant del San Luqueño, de Cadis. El partit d’anada, jugat a Formentera, va finalitzar amb l’empat a zero i el camp va enregistrar la màxima afluència d’espectadors, i superà les mil nou-centes persones. Per tant, el somni d’arribar a segona B estava cada vegada més a prop. Però un resultat d’1-0 a San Lúcar, va acabar amb les aspiracions d’ascendir. Tot i això, hi havia una alegria més en aquella temporada. També es va poder participar, per primera vegada en la història del club, en una eliminatòria de la Copa del Rei. En la primera ronda la S.D. Formentera va superar l’Alcoyano per 1-2. La següent ronda va tocar viatjar al país Basc, a Biscaia, per enfrontar-se a un rival molt fort; el Barkaldo. Allí l’equip d’Elcacho va perdre 3-1, eliminant així qualsevol opció de continuar en aquest campionat nacional. Tot i així, va ser un regal per als amants de futbol de l’illa poder haver format part de la Copa. Arriba la temporada 2015-16 amb un Formentera que defenia títol i que volia repetir. Finalment, va acabar la lliga com a segon classificat, per darrere del Reial Mallorca B. Es va tornar a classificar per l’ascens a Segona B, per quarta vegada consecutiva des que és equip de Tercera. Va tocar jugar contra el Mar Menor, de Múrcia, en primera ronda. Al seu camp l’equip va aconseguir un gran triomf guanyant per 0-1. En el partit de tornada la S.D. Formentera va caure per 0-2 a casa. En les categories inferiors també hi va haver alegries. Els juvenils, dirigits per Paco Cabezuelo, es varen proclamar campions de la seva lliga. Tot i els bons resultats esportius, va ser un any de canvis en el club. Felip Portes i la seva directiva varen posar punt i final al seu projecte.

TEMPORADA  2016/17

El 19 de març de 2016, Xicu Ferrer, va assumir la presidència de la S.D Formentera amb el repte de seguir la línia ascendent que la directiva anterior havia encaminat en les dos legislatures passades. Es va finalitzar la temporada (2015/2016) i es va confeccionar un equip ple de cares noves i amb un nou entrenador: Tito García Sanjuán. La temporada 2016-17 (temporada en curs) ha arribat la felicitat més gran que l’afició de Formentera ha viscut mai. No només per que el projecte esportiu segueix endavant, sinó perquè ara ja és una possibilitat real de pujar a Segona B, acumulant quatre eliminatòries d’ascens consecutius a aquesta categoria. A més, la sort ha somrigut el Formentera. El fet que en la temporada anterior el Mallorca B guanyàs la lliga li permetia jugar la Copa del Rei. Però a causa que el primer equip; el Reial Mallorca, ja estava classificat per a la Copa, no va ser possible que dos equips d’un mateix club participin en aquesta competició. Per tant, el lloc que els mallorquins deixaven l’ocuparia el segon classificat: la S.D. Formentera. La primera ronda en aquesta competició va ser contra el Saguntino. El partit es va jugar a Sagunto, València, i es va empatar 1-1. En la tanda de penals, el porter del Formentera, Marcos Contreras, va aturar dos xuts dels valencians i els formenterers varen guanyar per 3-4. La segona eliminatòria no va poder ser més igualada. Els roig i negres varen remuntar dos gols en contra i va finalitzar l’encontre en 2-2. Es va haver de tornar a la tanda de penals. Una vegada més el Formentera feia història i va acabar aquella tanda guanyant (10-9). En tercera ronda, els de Tito varen viatjar a Navarra per enfrontar-se al Tudelano. Era el punt esportiu més alt que havia arribat mai el club. No només els aficionats al futbol estaven il•lusionats, tota l’illa estava donant suport a l’equip. Els socis i aficionats que no es pogueren desplaçar a Tudela, varen seguir el partit per la televisió. Tothom estava pendent d’aquell partit. Els dos equips varen empatar a zero. I es va haver de decidir, per tercera vegada consecutiva, en els penals. Un fet que poques ocasions s’ha vist en el futbol. Un cop més, el porter Marcos Contreras va tornar a ser l’heroi. Va aturar dos penals dels navarresos i s’aconseguí així una victòria històrica per al club (3-4). Aquesta victòria no només va significar que el Formentera es convertís en un equip mediàtic a escala nacional, sinó el més important; jugar la següent eliminatòria contra un equip de Primera Divisió i que estigués jugant en competicions europees. La sort va decidir que la S.D. Formentera s’enfrontarà al Sevilla F.C. el 30 de novembre de 2016 en el partit d’anada, en un partit retransmès per la televisió nacional. El partit de tornada es jugarà el 21 de desembre de 2016 al Sánchez Pizjuán. Aquesta ha set la màxima fita esportiva assolida per un club que s’ha guanyat el respecte de l’afició i del món de l’esport.

TEMPORADA ACTUAL 2017/18

La SD Formentera ha començat amb il·lusió aquesta nova temporada on competeix per primera vegada a Segona Divisió B. Juga al Grup 3 de la categoria de bronze. Un grup carregat d’equips forts que tenen les seves plantilles preparades per pujar Segona Divisió, com són: RCD Mallorca, Hèrcules, Vila-real B, Elx, Lleida o València Mestalla, entre altres.

L’objectiu que es marca el club per a aquesta temporada és mantenir la nova categoria. L’entrenador del primer equip, Tito García Sanjuán, ha renovat per aquesta campanya i la següent, i ha assumit el repte de dirigir l’equip en la seva primera experiència en categoria nacional.

Ha configurat un equip ple de cares noves i només ha mantingut 10 jugadors de la temporada anterior. Per fer front al nivell competitiu que exigeix la Segona B s’han fitxat nous futbolistes amb experiència en la categoria i altres que han arribat a jugar a primera divisió.

Per fer més atractiva aquesta nova temporada la SD Formentera també juga les eliminatòries de la Copa del Rei, estant ben present en la ment dels jugadors i afició el què s’havia aconseguit en la temporada anterior, on l’equip formenterer va arribar a classificar-se fins els setzens de final on es va enfrontar contra el Sevilla FC.

En l’edició d’enguany, el sorteig va decidir que el Formentera s’enfrontaria contra la SD Tarazona, de Saragossa, segon classificat del grup 17 de Tercera Divisió. L’eliminatòria era a un partit i es va jugar al Municipal de Formentera el 6 de setembre.

Va ser un partit molt emocionant on el Formentera es va avançar en el marcador al minut 90 amb un gol de Juan Antonio. L’afició, que una vegada més va donar una gran resposta a l’equip, ho va celebrar amb alegria per què estaven a un pas de classificar-se de ronda. Però l’alegria va durar pocs segons perquè el Tarazona va empatar el partit en el temps afegit. Es va haver d’anar a la pròrroga però el marcador no es va moure. S’arribava així a la tanda de penals. Una situació molt familiar per a la plantilla i afició, ja que la temporada anterior el Formentera va guanyar les tres eliminatòries prèvies al Sevilla FC en la tanda de penals, en què l’heroi va ser el porter Marcos Contreras que va aturar diversos penals en les tres tandes consecutives. Tothom va recordar aquells moments i ningú somiava de poder tornar a repetir-ho. Però de nou, va aparèixer Marcos Contreras, que va aturar la darrera pena màxima i va classificar l’equip a la següent ronda.

A causa de diverses circumstàncies la sort va fer que el Formentera quedàs exempt de jugar la segona ronda i passava directament a la tercera, el que significava que el nostre equip estava només a 90 minuts de repetir una fet històric; arribar a setzens de final i tornar enfrontar-se a un Primera Divisió.

La tercera ronda també era només a un partit i va tocar contra l’UD Logronyès, que milita al grup 2 de Segona B. L’encontre es va disputar al Municipal de Formentera el 21 de setembre. Va ser un partit apassionant on el Formentera va haver d’esforçar-se de valent per aixecar l’encontre. El matx s’havia posat totalment en contra i el conjunt de Tito García Sanjuán perdia 0-2 a falta 8 minuts pel final. A pesar d’això, el premi per passar de ronda era molt gran i els jugadors ho sabien. Varen posar una marxa més i varen aconseguir empatar 2-2 el partit en només 5 minuts, gràcies als gols de Bruno Vinicius i Kingsley Fobi. S’arribava d’aquesta manera a una nova pròrroga, la cinquena consecutiva en les eliminatòries de la Copa del Rei en els darrers dos anys. El Formentera s’enfrontava als 30 minuts extres amb un home menys, per la lesió de Bruno, i amb el desgast físic que havien desplegat al llarg dels 90 minuts. Tot i això, els pupils de García Sanjuán varen  tirar d’èpica i varen imposar la seva personalitat sobre la gespa. Tot i que només eren 10 jugadors sobre el camp, el premi era massa gran per deixar-lo escapar i varen treure tot el seu potencial. El 3-2 va ser obra de Dailos que va aprofitar una gran centrada de Riera per enviar la pilota al fons de la xarxa. El Formentera ja ho tenia encarrilat però necessitava el gol de la tranquil·litat. Aquest gol va arribar passat el minut 110 amb un xut de gabri des de la frontal de l’àrea que va significar el 4-2 definitiu.

Amb aquesta victòria la SD Formentera tornava a repetir la gesta de la temporada anterior i es va classificar per segona vegada consecutiva als setzens de final de la Copa del Rei on s’enfrontarà a un Primera Divisió que jugui en competicions europees.

Aquesta classificació ha fet créixer encara més la llegenda del Formentera, que sent el club més petit que juga a categoria nacional ha aconseguit dues classificacions històriques on molt pocs clubs han tingut l’oportunitat d’arribar-hi.

El sorteig per a la següent ronda es va celebrar el 28 de setembre i es va fer en directe per televisió nacional. Tant la plantilla, com el cos tècnic, directius i aficionats es varen concentrar junts per viure-ho en directe. La sort va decidir que la SD Formentera tornaria a fer història contra l’Athletic Club, un dels equips històrics i el segon amb més copes del rei.

El primer partit de l’eliminatòria es va disputar dimecres 25 d’octubre de 2017 a les 19.00 h, i va ser televisat. El Camp Municipal es va tornar a transformar per complet per poder acollir 3.000 persones assegudes que varen gaudir d’un partit vibrant on el Formentera va aconseguir sortir viu de l’eliminatòria. Va jugar un grandíssim partit de tu a tu contra tot un poderós Athletic Club i es va avançar en el marcador per 1-0 amb un gol de Fernando Liñán. La rèplica del lleons de San mamés no es va fer esperar i Raúl García, que just acabava d’entrar, va empatar el partit 1-1 amb un remat de cap impecable que Marcos va arribar a tocar amb els dits.

No obstant això, el conjunt de García Sanjuán va saber aguantar el resultat amb bon joc i en alguns moments del partit, fins i tot dominant a un Primera Divisió.

L’empat final va deixar-ho tot per decidir a San Mamés, Bilbao, dimecres 29 de novembre a les 21.30 h. Durant tot aquell mes d’espera, la plantilla tenia per davant un calendari molt complicat amb de partits entre lliga contra els equips més forts de la competició de bronze i que va saber superar amb grandíssims resultats com les victòries aconseguides contra el Lleida Esportiu al camp municipal de Formentera i l’Elx a l’estadi Martínez Valero, a més dels empats contra l’Hércules, RCD Mallorca i Sabadell.

Va arribar el 29 de novembre, i la SD Formentera es va presentar al Nou San Mamés amb baixes molts¡ importants en la plantilla, però amb una il·lusió que movia muntanyes.

El partit es va disputar davant més de 14.000 espectadors i televisat a nivell nacional. Una nit freda i amb pluja, on el sacrifici i l’esforç dels jugadors va rebre el premi més gran que mai havien obtingut. L’empat a 1 que s’havia aconseguit al Municipal de Formentera feia que l’Athletic pogués superar l’eliminatòria amb l’empat a zero. El Formentera va aguantar heròicament la seva porteria sense encaixar cap gol, i quan ja estava pràcticament tot decidit al miut 95, va arribar l’èxtasi. Álvaro Muñiz va enviar al fons de la xarxa la pilota que havia centrat Omar des del córner, fent pujar l’únic gol del partit i definitiu 0-1. Un gol que va significar l’accés a vuitens de final de la Copa del Rei eliminant a un gran del futbol com és l’Athletic Club. Un gol que va donar la volta al món i que va ser portada de tots els diaris nacionals del 30 de novembre de 2017. Una data històrica pel nostre club i pel futbol nacional. Un gol que ha quedat escrit als llibres de futbol i que es recordarà durant molts anys com el “Formenterazo”.

En la següent ronda de la Copa del Rei el nostre equip jugarà contra el Deportivo Alavés el dimecres 3 de gener de 2018 al Camp Municipal de Formentera, i la tornada dimecres 10 de gener a l’estadi de Mendizorroza.